🇦🇩 Quan la por fiscal apaga el talent: una oportunitat que Andorra no ha sabut retenir

Fa unes setmanes, va arribar al meu despatx un perfil molt interessant: una persona jove, amb mentalitat digital i una font d’ingressos pròpia construïda amb esforç, coneixement i visió. Un cas més —i alhora diferent— dins l’ecosistema de nous professionals que busquen estabilitat jurídica, una fiscalitat raonable i una vida sostenible.

Ja havia iniciat el procés per obtenir la residència activa a Andorra. Ho tenia tot preparat: estructura, pla de negoci, activitat escalable. Fins i tot havia invertit més del necessari per haver seguit una via d’entrada més complexa (constitució de societat) quan, en realitat, hagués pogut accedir com a professional titulat, una opció molt més ajustada a la seva realitat.

La causa? Un mal assessorament. O millor dit, un excés d’assessoraments contradictoris.

Molts assessors, moltes versions, una sola angoixa

Buscant respostes clares, va parlar amb diversos professionals, tant a Andorra com fora. El resultat va ser el contrari: opinions oposades. Cadascú plantejava riscos diferents, interpretacions divergents del conveni de doble imposició, dels vincles econòmics amb Espanya, del concepte d’establiment permanent.

Tot això enmig d’un context emocional carregat: tràmits (—constituir una societat andorrana— pot trigar perfectament 6 mesos o més), inversió, dubtes legals i la por constant de ser “mal interpretat” per Hisenda espanyola.

Una estructura lògica, un risc mal explicat

El client tenia una societat a Andorra. Mantenia col·laboracions puntuals amb altres estructures empresarials a Espanya i participava en una joint venture professional on compartia una participació del 50 %

Tot correcte des del punt de vista tècnic, mentre es compleixin els requisits de residència, substància i transparència.

Però el vertigen va començar amb preguntes tan humanes com legítimes:

“Puc visitar la meva família a Espanya?” “Em consideraran resident espanyol per tenir clients allà?” “Poden dir que la meva empresa andorrana opera des d’Espanya en realitat?”

Preguntes que necessiten respostes clares. Però va rebre escenaris plens de dubtes. I això li va minar la confiança.

Quan la inseguretat jurídica fa perdre talent

El que podia haver estat una història de creixement, arrelament i creació de valor des d’Andorra, es va convertir en un procés costós i emocionalment esgotador.

Finalment, aquesta persona va optar per no continuar amb la residència. No per motius fiscals, sinó per manca de certesa.Andorra no va perdre només un resident: va perdre una oportunitat de captar ingressos, innovació i reputació internacional.

Reflexió final

• El talent d’avui no necessita privilegis.

• Necessita seguretat jurídica, claredat i coherència institucional.

• Quan cada assessor fiscal diu una cosa diferent, el problema no és la fiscalitat: és l’absència de codificació clara i l’alineació entre teoria i pràctica.

  
  

I si algú que ja havia apostat per Andorra marxa per por de fer-ho malament sense haver fet res malament, aleshores tenim un problema que va més enllà dels impostos. És un problema de visió de país.